El dilluns en roda de premsa a Cal Noi-noi, presentàvem la Diada del Firal que serà aquest proper diumenge, i que per primer cop té un subtítol afegit, 1er Memorial Joan Sol. Va ser el mateix dia que vam llançar a la xarxa aquest blog tot i que feia mesos que estava entre mans.
Vaig tenir l'oportunitat d'agrair públicament l'esforç que han fet els Xicots de Vilafranca en aquests darrers anys envers la figura del Sol.
El fet que aquesta diada sigui el primer memorial Joan Sol és tot un orgull per la família. Aquí li afegim l'espai on se celebra, la plaça Milà i Fontanals, ( jo sempre li dic la plaça dels Porcs), que està just al costat del carrer Montserrat on l'avi tenia l'esparteria i que el Lluís Solsona la defineix com "la sinagoga castellera", l'alegria és doble.
En aquest acte amb la premsa, vaig tenir també l'oportunitat d'explicar un sentiment profund. Personalment penso que aquesta diada, avui amb un subtítol, és un homenatge a totes aquelles persones que malgrat l'adversitat del moment, just després de la guerra, van fer tot el possible perquè el fet casteller no es perdés. És doncs un homenatge a tots els nostres avantpassats que van fer dels castells un símbol de la nostra terra, Catalunya.
Segurament aquest és un sentiment que tenim molts de nosaltres, m'ha agradat llegir un article de Jaume Grau en el seu blog, donant opinió a l'article de la periodista Dolores Serrano, diu així:
"Els qui sigueu grans i/o de Vilafranca o terres d’arrel castellera coneixereu els personatges dels qui parla la senyora Serrano, la terminologia i el “tempo” de l’article i gaudireu encara més d’aquest gran text. La resta sempre us queda poder preguntar i aprendre una mica més de la nostra Història, una història que no va començar "com un cistellet de roses ensucrades on els castells eren la projecció nacional catalana, etc, etc, etc...ni amb uns periodistes que fessin crònica esportiva dels castells, ni amb CCCC, ni punyetes...".
Els castells són el que són i venen d’on venen, hem de saber-ho. No són idílics en el seu naixement i manteniment; però, són nostres. I dit això, us adonareu també que avui ja no pensem igual, que han passat 41 anys, els castells s’han fet grans , i els grans dels castells s’han mort o han deixat pas a noves generacions amb nou pensament, les colles s'han obert i els castells s'han extès com taca d'oli. Avui, davant l’entrada de dones als castells, ja no sentim, com jo encara vaig sentir, una frase que fa mal a les orelles:”Nen, com vols que el món vagi bé, tothom sap que amb “obra foradada” no es poden fer castells”. Per a això és encara més important aquesta crònica de la María Dolores. És una crònica del què són els castells amb veu de dona, en una plaça com la de Vilafranca, de la que en Jan Julivert deia que “fins hi tot les dones parlen de castells” , ara fa 70 anys. La Maria Dolores va ser excepcional i també la primera dona que va fer el pregó de la Festa Major de Vilafranca, va ser el 1970. "
Els castells són el que són i venen d’on venen, hem de saber-ho. No són idílics en el seu naixement i manteniment; però, són nostres. I dit això, us adonareu també que avui ja no pensem igual, que han passat 41 anys, els castells s’han fet grans , i els grans dels castells s’han mort o han deixat pas a noves generacions amb nou pensament, les colles s'han obert i els castells s'han extès com taca d'oli. Avui, davant l’entrada de dones als castells, ja no sentim, com jo encara vaig sentir, una frase que fa mal a les orelles:”Nen, com vols que el món vagi bé, tothom sap que amb “obra foradada” no es poden fer castells”. Per a això és encara més important aquesta crònica de la María Dolores. És una crònica del què són els castells amb veu de dona, en una plaça com la de Vilafranca, de la que en Jan Julivert deia que “fins hi tot les dones parlen de castells” , ara fa 70 anys. La Maria Dolores va ser excepcional i també la primera dona que va fer el pregó de la Festa Major de Vilafranca, va ser el 1970. "
Aquesta opinió m'ha fet memòria al primer dia que van venir els minyons de Terrassa a Vilafranca actuar per Sant Fèlix i el meu avi va veure amb quina agilitat podien fer castells les dones, un tema que ja ampliarem.
Aquest diumenge tots aquells que volgueu fer també un homenatge aquests grans herois dels castells teniu una cita a la Plaça Milà i Fontanals, allí ens retrobem i parlem de castells!
