Malauradament el Sr Recasens ja no està amb nosaltres, el novembre del 2004 és va retrobar amb tots aquells que molt abans ens han anat deixant.Jo en tinc un rècord fantàstic del Sr Recasens. L'avi i ell eren grans amics i es passaven llargues estones a la farmàcia parlant, discutint i recordant. El Sr Recasens intentava tenir-me entretinguda amb un bon grapat de caramels d'aquesta manera ells podien continuar la tertúlia.
L'avi sempre m'havia dit: en Recasens és un amic de veritat!. Jo en aquell moment no l'entenia però en tenia molta de raó.
Un cop mort l'avi, l'any 86, cada any per la Festa Major l'anava a saludar, era fàcil trobar-lo, a l'entrada d'ofici o bé a la processó.
Jo li deia: bon dia Sr Recasens, com anem?, i ell sempre en contestava: anem tirant. A continuació li dia: sóc la neta del Sol, i ell amb un somriure i amb els ulls negats asantava amb el cap. El Sr Recasens era d'aquelles persones que es feien estimar, era la viva imatge de la saviesa en estat pur.
En el llibre on fa referència a la época viscuda amb la guerra deia:
" No va ser fins el 1939 que ens vam retrobar novament a Vilafranca. Havia acabat la guerra, però per Setmana Santa ens vam haver d'incorporar altre cop a l'exèrcit. Em van destinar al Regimiento de Flandes NºVBatallón de Montaña,a Vitòria, on vaig coincidir amb el Joan durant els mesos d'instrucció.
...El segon o tercer dia de ser a Vitòria, amb el Joan, abans del passeig ens van donar a tots un cigar perquè era el sant del comandant. El Joan va mostrar-se més que content, jo era el primer cigar que fumava.
El diumenge era el dia més esperat per a tothom. El Joan i jo teníem el costum d'anar al ball del Polvorín...
... El menjador era gran, però es feia petit per la quantitat de soldats que hi menjàven. Jo vaig compartir els mateixos plats amb el Joan Sol i el Francesc Escudé, també de Vilafranca. "
0 aportacions:
Publica un comentari a l'entrada