
Era una persona solemne i cerimoniosa. Recordo que cada festa major després de la processó sempre deia el mateix: aquesta processó té que ser més seriosa. Això de que els balls es barregessin i que la processó dedicada al Sant no tingués un ordre no li agradava gens.
Sempre deia que el SR. Parrilla era un gran mestre de cerimònies i amb aquest comentari ja ens deixava clar que els organitzadors d'altres èpoques no han arribat a l'altura del Parrilla.
Aquesta passió desenfrenada cap a Vilafranca, les tradicions catalanes i la nostra Festa Major ens ho va ben encomanar a tots.
Setmanes abans de la festa Major ell amb el seu xiulet peculiar ja ens recordava que faltaven pocs dies per la més GRAN.
El dia 29 d'agost a primera hora ja el veies baixar pel carrer comerç direcció al carrer Montserrat. La faixa sota el braç, una rialla d'orella a orella i amb un tarannà ansiós, semblava un nen petit amb sabates noves.
A dos quarts de dotze com a molt ja tancava la botiga enfilava el carrer direcció Rambla de Sant Francesc. Tot em fa pensar que mai a la vida va faltar a la tronada. A partir de la sorollosa tronada trobar l'avi per la Festa Major era molt fàcil. La seva agenda sempre era la mateixa assistir a tots els actes culturals/religiosos.
0 aportacions:
Publica un comentari a l'entrada