dilluns, 8 de juny de 2009

Pere Català i Roca


El gran fotògraf i historiador Pere Català i Roca també va participar en el llibre de Joan Sol.
D'ell recordava d'una manera especial una nit que van passar a Valls:
" Amb el Sol vaig passar a Valls una nitada - com diuen a l'Alguer- molt agradable la vigília - el dejuni- de Sant Joan, el seu patró i també de la ciutat vallenca. Aquella nit hi havia hagut una bona actuació castellera, preludi de la de l'endemà, i un grupet d'amics dicidírem d'anar a menjar la coca al
Mas del Miquel... De que podíem parlar el grupet d'amics vilafranquins i vallencs? De castells, és clra! Les proeses d¡aleshores eren els castells de set, amb la fita del dos - que diem a Valls- o torre - que diuen els vandrellencs-, i en jornades singulars el quatre de vuit."
En Pere Català i Roca ens va deixar fa pocs dies i els Xicots de Vilafranca van participar en el seu homanatge a la Ciutat de Valls.
Jo en record d'ell i de l'amistat que tenia amb el meu avi li vaig escriure el següent:


Estimat Pere,El temps anat passant i les nostres vides terrenals no s’han creuat. Era una d’aquelles coses que sempre tens pendents de fer però que mai acabes d’executar. He exhaurit el pas dels dies i anys, i serà d’aquelles coses que mai em perdonaré. Tenia moltes ganes d’escoltar de la teva veu aquelles coses que expliques el llibre sobre el Sol. Estic segura que moltes s’han quedat en el tinter. Em consola pensar que allí on estiguis hagis trobat a tots aquells que t’han estimat i que van marxar abans que tu, entre ells el meu avi. De ben segur podreu fer tertúlies que només vosaltres dos sou capaços d’entendre. La teva mirada artística en cada una de les parts de la vida que tu has escollit ens ha deixat un arxiu tan poderós que els catalans mai et sabrem agrair. Un dia vaig llegir que no t’agradava massa ficar peus de foto perquè argumentaves en bon criteri, que una foto ha de parlar sola. Jo que sóc xerrameca de mena m’he quedat sense paraules. Només et puc dir “GRÀCIES”.

Mar Roca- neta del Sol-

Si alguna lliçó he après aquesta no és altre que hem de fer les coses quan les pensem i no deixar passar el temps.

0 aportacions:

Publica un comentari

EL PAS DEL TEMPS


AQUEST BLOG

Em dic Mar Roca Sol i sóc la neta del Joan Sol. El meu avi era una persona especial, molt estimada i especialment amant del món casteller. La seva trajectòria castellera és molt amplia iniciant-se a Valls, amb les colles de la capital de l'Alt Camp, i passant, obviament, per la seva estimada Vilafranca del Penedès. Va ajudar a fundar la colla dels Castellers de Vilafranca i posteriorment va funcar els Xicots de Vilafranca, la colla dels vermells, la meva colla. Tot i que visc fora, vinc molt sovint i mai em perdo la festa major de Sant Fèlix. Col·laboro amb els Xicots assiduament i creia necessari recordar la figura del Joan Sol. Per això i per moltes altres coses ha nascut aquest blog.

ENS SEGUEIXEN ...

PRIMER MEMORIAL JOAN SOL

PRIMER MEMORIAL JOAN SOL

WEB DELS XICOTS

BLOG DELS XICOTS

MITJANS DE COMUNICACIÓ

MÓN CASTELLER

EL LLIBRE DE JOAN SOL

EL LLIBRE DE JOAN SOL

CREA LA TEVA COLLA

VISITES REBUDES