Sant Fèlix, la seva gran passió.

Sant Fèlix és per la família tot un símbol. L'avi era una persona religiosa practicant. Cada setmana anava a missa el diumenge i algú em va explicar que de petit era escolanet.

Era una persona solemne i cerimoniosa. Recordo que cada festa major després de la processó sempre deia el mateix: aquesta processó té que ser més seriosa. Això de que els balls es barregessin i que la processó dedicada al Sant no tingués un ordre no li agradava gens.

Sempre deia que el SR. Parrilla era un gran mestre de cerimònies i amb aquest comentari ja ens deixava clar que els organitzadors d'altres èpoques no han arribat a l'altura del Parrilla.

Aquesta passió desenfrenada cap a Vilafranca, les tradicions catalanes i la nostra Festa Major ens ho va ben encomanar a tots.

Setmanes abans de la festa Major ell amb el seu xiulet peculiar ja ens recordava que faltaven pocs dies per la més GRAN.

El dia 29 d'agost a primera hora ja el veies baixar pel carrer comerç direcció al carrer Montserrat. La faixa sota el braç, una rialla d'orella a orella i amb un tarannà ansiós, semblava un nen petit amb sabates noves.

A dos quarts de dotze com a molt ja tancava la botiga enfilava el carrer direcció Rambla de Sant Francesc. Tot em fa pensar que mai a la vida va faltar a la tronada. A partir de la sorollosa tronada trobar l'avi per la Festa Major era molt fàcil. La seva agenda sempre era la mateixa assistir a tots els actes culturals/religiosos.

EL NAN DEL JOAN SOL

Fa 20 anys que visc fora de Vilafranca i fa 20 anys que vinc cada any a gaudir de la Festa Major de Sant Fèlix. No és cap obligació, és pura devoció per uns dies plens de color, sentiment i estima cap a les meves arrels. No us he d'amagar que durant la Festa Major m'emociono i acabo plorant dues vegades. El primer cop que em passa és el dia que comença la festa i vaig a buscar el nan del meu avi per a fer-li un petó. La segona vegada, més dolorosa si es pot dir així, és el darrer dia de la festa, quan tanquen els nans fins la propera edició de Sant Fèlix. També m'acomiado del nan de l'avi amb aquest sentiment estrany que em fa plorar i que sé que em fa plorar d'alegria. Estic convençuda que si ell estigues viu seguiria formant part de la festa del seu poble i de fet, gràcies al nan, així és. El Joan Sol sempre estarà present a Sant Fèlix, sempre ballarà, serà particip de la millor festa major del món, la nostra, la de Vilafranca. Aquesta foto li vaig fer fa un parell d'anys, al 2007, després de matines.

Pel que fa al Nan del Joan Sol i per a fer una mica de memòria, es va presentar a la Festa Major del 2002. Van ser els Xicots de Vilafranca els qui van impulsar la seva creació i després de consultar-nos a la família de quin color volíem que portés la camisa, va quedar clar que havia de ser el vermell dels Xicots. Amb la seva incorporació al Seguici, els nans van quedar de nou aparellats i van passar dels onze que hi havia a la dotzena actual. Sobre la presentació del nan del Joan Sol en van aparèixer diverses informacions als mitjans de comunicació locals. Aquí us deixo alguns enllaços:

Escrit de La FURA · Escrit de lamalla.cat