Fa 20 anys que visc fora de Vilafranca i fa 20 anys que vinc cada any a gaudir de la Festa Major de Sant Fèlix. No és cap obligació, és pura devoció per uns dies plens de color, sentiment i estima cap a les meves arrels. No us he d'amagar que durant la Festa Major m'emociono i acabo plorant dues vegades. El primer cop que em passa és el dia que comença la festa i vaig a buscar el nan del meu avi per a fer-li un petó. La segona vegada, més dolorosa si es pot dir així, és el darrer dia de la festa, quan tanquen els nans fins la propera edició de Sant Fèlix. També m'acomiado del nan de l'avi amb aquest sentiment estrany que em fa plorar i que sé que em fa plorar d'alegria. Estic convençuda que si ell estigues viu seguiria formant part de la festa del seu poble i de fet, gràcies al nan, així és. El Joan Sol sempre estarà present a Sant Fèlix, sempre ballarà, serà particip de la millor festa major del món, la nostra, la de Vilafranca. Aquesta foto li vaig fer fa un parell d'anys, al 2007, després de matines.Pel que fa al Nan del Joan Sol i per a fer una mica de memòria, es va presentar a la Festa Major del 2002. Van ser els Xicots de Vilafranca els qui van impulsar la seva creació i després de consultar-nos a la família de quin color volíem que portés la camisa, va quedar clar que havia de ser el vermell dels Xicots. Amb la seva incorporació al Seguici, els nans van quedar de nou aparellats i van passar dels onze que hi havia a la dotzena actual. Sobre la presentació del nan del Joan Sol en van aparèixer diverses informacions als mitjans de comunicació locals. Aquí us deixo alguns enllaços:
