Recordo perfectament que estava fent aquell dia d'estiu quan em van trucar el mòbil els Xicots de Vilafranca, estava escombrant la terrassa. Quan vaig saber qui havia a l'altre banda del fil telefònic no m'ho podia creure. Eren els Xicots, els meus xicots!!! La conversa va servir per fer quatre pinzellades de moltes idees que havien sorgit a la colla i per tal de citar-nos en una propera reunió.
Quan vaig penjar el telèfon vaig estar una bona estona sense reaccionar, les cames em feien figa, el cor m'anava a 100 per hora i les llàgrimes no em deixaven veure que tenia el davant.
El que m'havien comentat per telèfon era un somni per a molts Vilafranquins i malgrat ell no ho podria veure de manera terrenal si que és podria complir el que probablement fos un dels somnis del Sol.
Els Xicots havien tingut un primer contacte amb la família per demanar la autorització per a parlar amb l'Ajuntament i sol.licitar la creació d'un NAN i per l'altre l'edició del llibre Joan Sol, l'home casteller. Vam celebrar la reunió a Cal Noi Noi i allí va ser quan ens van donar l'excel.lent noticia de que les iniciatives anaven a bon port.
El Nan ja el coneixeu, segurament sortirà diferents cops en aquesta finestra virtual, però es que n'estic plenament orgullosa.
No us penseu que tot va ser bufar i fer ampolles. En tota iniciativa sempre hi ha algú que es creu amb el dret de ficar-hi cullerada.
Quan aquesta iniciativa es va fer pública pels voltants de la festa Major i el NAN ja tenia forma vaig rebre una trucada de l'Ajuntament de Vilafranca del departament de cultura. Era una reunió amb el regidor per tal d'aclarir alguns dubtes que s'havien generat entorn aquest nou element festiu.
Francament en aquell moment en el qual no em van avançar res més que aquestes quatre paraules no vaig entendre res. Un dubte? quin dubte?.
El meu cap, que mai deixar de pensar, va començar a donar tombs i tombs, fins que em va venir una llum prou clara. Vaig parlar amb els xicots i em van confirmar la meva intuïció.
Un senyor molt conegut de Vilafranca, ( cronista, historiador, rabassó i no se quantes coses més) individualment o amb companyia ( això encara no ho tinc clar) pensava, creia i volia que el NAN del Sol no portés la camisa vermella dels Xicots. El Senyor X, que malgrat jo em pensava que ens unia una amistat heretada va preferir primer parlar amb els polítics que no pas amb la família.
Aquella tarda d'estiu que a Vilafranca ja es respirava Festa Major vaig decidir de manera unipersonal anar a parlar amb ell, és fàcil de trobar-lo sobretot si està de guàrdia. Volia una explicació perquè jo sola no la trobava.
Han passat els anys i d'aquella tarda encara no n'he tret l'aigua clara. El Sr X em va voler fer entendre que el meu avi no voldria portar la camisa vermella, que el més adient era que portés la camisa dels Rabassons.
Ostres noi!!! els que em coneixeu ja sabeu que vaig sobrada de mala llet, però aquell dia vaig arribar els meus límits. Evidentment no em va pas convèncer, tot el contrari d'aquella conversa en vaig sortir reforçada. La gran proposta era la camisa de Rabassó? No hi ha com està per sobre del bé i del mal, per saber fins i tot que els agrada els que ens han deixat, aquesta va ser la meva gran conclusió.
La meva pregunta era, tan molesta que hi hagi una camisa vermella per la festa major?
La reunió que vaig tenir seguidament amb el Regidor de Cultura va ser políticament correcte. El que volia l'Ajuntament era saber l'opinió de la familia. Un cop aclarit aquest dubte es van acabar els problemes.
Una setmana abans de la Festa Major es va presentar oficialment el NAN. Un acte que mai podré oblidar.
0 aportacions:
Publica un comentari a l'entrada