Sols tu miraves al cel
amb la camisa vermmella,
ans que tingués Vilafranca
una colla castellera.
Portaves, amic Joan,
camisa de sang vallenca.
Només un "xiquet de Valls"
tenia la plaça reina.
Sorgeix l'any quaranta-vuit,
al so de la gralla seca,
la colla dels Castellers,
rebuda amb les mans obertes
pel poble de Vilafranca
- la Plaça més Castellera-.
Aquelles camises roses
molt aviat van ser verdes;
la que porta el Joan Sol
és camisa d'experiència.
Dues colles són la mida
d'una plaça castellera.
Corrent l'any vuitanta-dos
surt una colla novella:
és la colla dels Xicots
-la fe i la il.lusió en essència-.
La camisa del Joan
esdevé flama vermella,
camisa de fundador
i també de presidència.
Joan, et veig dalt del CEL,
amb la camisa vermella,
ll'Arc de Sant Martí per faixa
un mocador fet d'estrelles;
al fons, gralles de marfil
i un cor de veus d'anxeneta
entonant un Glòria a Déu
creador de Cel i Terra.
Lluís Solsona i Llorens.
dilluns, 1 de juny del 2009
A l'amic Joan Sol. La camisa Castellera més antiga de Vilafranca.
Etiquetes de comentaris:
Lluís Solsona i Llorens
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 aportacions:
Publica un comentari a l'entrada