El 16 de febrer de 1986, Antoni Massanell i Esclassans en memòria al meu avi i tres dies després del seu traspàs va publicar aquesta magnifica poesia en el setmanal El 3 de vuit de Vilafranca.
Per més que la vagem plena de gom a gom
sempre hi haurà un lloc buit en un punt de la plaça.
Si tu hi seràs, no ho sé, que ja no ets el que som,
però jo t'hi veuré - ombra que ve i que passa.
I esclatarà la gralla desfeta en plors i planys!
I un cop més, els castells prendran nova embranzida!
I un cop més, ai, el crit! -que al pas silent dels anys
es renova constant, com la mort, com la vida.
Per més que atapeïda, per tots costats, de gent,
sempre, a la plaça, un buit. I una ombra que hi davalla?
No ens és donat saber-ho. Però, present o absent,
jo sé qu t'hi veuré a cada toc de gralla!.
Antoni Massanell i Esclassans.
El primer dia que vaig llegir aquestes paraules tenia 17 anys, com us podeu imaginar ens va emocionar a tots molt. Avui en tinc 41 i cada vegada que la llegeixo em continua emocionant. Gràcies Antoni.
0 aportacions:
Publica un comentari a l'entrada