El Ricard Pallarès i Mestres, que el passat mes de Novembre del 2008 va ser guardonat amb el Socarrels 2008, explica molt bé vivències que va tenir amb l'avi.
Personalment no he conegut el Sr Pallarès però amb el que he llegit m'ha quedat clar que havien viscut moltes coses junts. Les seves últimes paraules del llibre en fan entendre que és un senyor amb valors i criteri: " Quan va fundar els Xicots de Vilafranca ens seguíem saludant igual, com amb tots els altre que havien estat castellers amb els verds. Jo em saludo amb tots els castellers, no per ser d'una colla he de deixar de parlar amb una persona." Tot un senyor!
La veritat és que les experiències i vivències que explica són molt interessants. També cal destacar amb la sinceritat que ho va relatar. Em va sorprendre el fet d'aquesta desautorització per part del Rossell perquè en un assaig on no hi havia el cap de colla una estructura va caure. En Pallarès diu: " No ens vam fer mal ningú, però el Rossell va dir el Sol que no era ningú per dirigir castells". Això era l'any 50.
Més endavant continua explicant l'autor del capítol: " Les raons que el Joan Sol i els germans Hill pleguessin dels Castellers van ser principalment per la forma en què el Rossell controlava la colla; en aquest sentit, potser tenien raó. El Rossell no era cap de colla, era fundador, però només es feia el que ell volia. S'havia de fer tot com a ell li semblava." Aquest paràgraf em sembla d'una valentia absoluta coneixent el teixit social de Vilafranca.
Tot això ho lligo amb una altre part del seu capítol per acabar amb una conclusió de collita pròpia.
"L'any que el Sol va ser administrador de la Festa Major ( 1.968), la vigília no vam fer els castells gaire bonics, i el dia 31 v baixar del balcó de l'Ajuntament a la Plaça per parlar amb el cap de colla, que crec que era el Garsa o el Gabi. El Sol va baixar del balcó i va dirigir els castells amb americana i tot. I van sortir força bé. "
Trec dues conclusions després d'haver llegit en Pallarès:
- El fet de que Vilafranca tingui dues colles era més que previsible després de la documentació que ens aporten d'aquella època. És allò que diuen "era una muerte anunciada".
- Tinc que pensar que el dia 31 d'agost del 1968 el Sr Rossell no era a la plaça de la Vila. Sempre hi ha la possibilitat que aquell dia del 68 hagués fet un sol que espeteguen les pedres i el Rossell, fruit de la calor no recordes les seves paraules.
De tant en tant, grans i petits, savis i tontos, alts i baixos, rics i pobres cal que ens apliquem la màxima dels nostres avantpassats i procurar no dir allò de : d'aquesta aigua no en beure mai.
De tot cor us recomano les pàgines del Pallarès ( de la 33 a la 40), que venen a donar fe de la fantàstica carta que va rebre el meu avi tot convidant-lo a deixar la Colla. El relat del Sr. Ricard em dona a pensar que el Sol feia ombra a tots aquells que els agrada molt està a primera fila, encara que només sigui per remenar el "plomero". D'aquesta famosa carta ja en parlaré un altre dia, amb una mica se sort encara pot estar amagada amb alguna caixa de casa.
Sr Pallarès el felicito per el guardó de socarrel 2008.
0 aportacions:
Publica un comentari a l'entrada