Carta de Lluís Mas i Graells, publicada al setmanari El 3 de Vuit el 28 de febrer de 1986.
"Sr. director de El 3 de Vuit, fa uns quinze anys, quan els "Castellers de Vilafranca" començaren a fer castells d'una certa importància - que ara queden petits davant les últimes proeses- vaig assistir a un dinar casteller, que va tenir lloc a l'aire lliure a la plaça de Sant Joan.
Recordo que ens vàrem entaular un grup en un lloc discret al qual s'afagí Joan Sol, casteller de pro, que per algun motiu que ignoro aquells dies havia tingut unes diferències amb els capdeventers de la colla i, per tant, com es diu "havia caiugut en desgràcia", suposo que passatgerament.
Això motivà que algú, abans de començar l'àpat, li fes retret que s'havia d'asseure al lloc que li corresponia pel seu prestigi i autoritat i no el que havia triat.
Segurament s'en dolia, i aquestes foren les seves paraules, que digué amb tot el seu aplom:
Jo he fet allò que diu l'Evengeli: Quan vagis algun banquet, no et posis mai a la presidència... Si per cas, ja t'avisaran.
No l'avisaren. L'acte transcorregué amb l'eufòria pròpia d'aquests àpats. Però la cita evangèlica de Joan Sol va ser memorable per la seva gràcia i enginy en elaborar una paràfrasi d'urgència d'un text sagrat, no sé si agafat al vol o degudament rumiat amb temps.
Vaig tenir amb ell poca relació, però ens guardàvem mútuament, crec, una gran consideració.
Valgui el record d'aquesta anècdota com a homenatge d'afecte i admiració a Joan Sol, entart ja de ple dret i amb llum pròpia a la constel.lació de figures senyeres de la història dels castells.
Atentament el saluda, LL.Mas. "
"Sr. director de El 3 de Vuit, fa uns quinze anys, quan els "Castellers de Vilafranca" començaren a fer castells d'una certa importància - que ara queden petits davant les últimes proeses- vaig assistir a un dinar casteller, que va tenir lloc a l'aire lliure a la plaça de Sant Joan.
Recordo que ens vàrem entaular un grup en un lloc discret al qual s'afagí Joan Sol, casteller de pro, que per algun motiu que ignoro aquells dies havia tingut unes diferències amb els capdeventers de la colla i, per tant, com es diu "havia caiugut en desgràcia", suposo que passatgerament.
Això motivà que algú, abans de començar l'àpat, li fes retret que s'havia d'asseure al lloc que li corresponia pel seu prestigi i autoritat i no el que havia triat.
Segurament s'en dolia, i aquestes foren les seves paraules, que digué amb tot el seu aplom:
Jo he fet allò que diu l'Evengeli: Quan vagis algun banquet, no et posis mai a la presidència... Si per cas, ja t'avisaran.
No l'avisaren. L'acte transcorregué amb l'eufòria pròpia d'aquests àpats. Però la cita evangèlica de Joan Sol va ser memorable per la seva gràcia i enginy en elaborar una paràfrasi d'urgència d'un text sagrat, no sé si agafat al vol o degudament rumiat amb temps.
Vaig tenir amb ell poca relació, però ens guardàvem mútuament, crec, una gran consideració.
Valgui el record d'aquesta anècdota com a homenatge d'afecte i admiració a Joan Sol, entart ja de ple dret i amb llum pròpia a la constel.lació de figures senyeres de la història dels castells.
Atentament el saluda, LL.Mas. "
0 aportacions:
Publica un comentari a l'entrada